BRULL 5 – COLLSUSPINA 1
Partit aplaçat corresponent a la jornada 2.
Es celebrava en dia festiu el partit aplaçat de la segona jornada contra el Collsuspina. El rival es presentava amb un equip amb moltes cares noves respecte la temporada passada. El Brull volia aconseguir mantenir l’imbatibilitat al Muntanyà. El partit es va desenvolupar en dues parts ben diferents. La primera, en la qual El Brull va mostrar una actitud molt conservadora i la segona, en la qual, el Brull va mostrar la seva facilitat per aprofitar les oportunitats ofensives.
Durant la primera part el Brull va poder sentenciar el matx i anar al descans amb un avantatge clar. El Brull molt ensopit perdia moltes pilotes al mig del camp i no aconseguia arribar amb claredat. Al minut 17 Raich aprofitava una deixada d’esperó amb molta classe de Fura després d’un servei de banda de Riera per aconseguir afusellar el porter visitant. Marsinyac monopolitzava totes les opcions de perill del Collsuspina. Per sort Anton estava encertat en cada opció. Fruit, del desconcert de la defensa local el davanter visitant aconseguia perforar la porteria del Brull aconseguint l’empat a 1. Múltiples ocasions de Mas i Foradada es van produir en els minuts finals d’aquesta primera part que podien haver ampliat el resultat.
A la segona part el Brull va posar fil a l’agulla. Baucells es va llevar inspirat (jeje). Sigui com sigui, al minut 61 aprofitava un embolic de la defensa visitant per avançar el Brull en el marcador. Pocs minuts després, una bona jugada personal acabava amb un gol de cullereta marca de la casa. Pocs minuts després, una gran jugada personal acabava amb una bona centrada perquè Roger acabés rematant a plaer. Baucells altra vegada firmava el Hat-trick definitiu. Resultat còmode i ampli merescut.
Del partit d’avui destacar la gran vista d’Anton, els dos metres quadrats de Raich durant la segona part, el retorn del papà Baucells a la competició oficial i, sobretot, l’encertada disposició de Lalo dels jugadors disponibles. Que continuï la ratxa!!!!!
Visca el Brull i visca Catalunya Lliure
Crònica – David Riera