OAR VIC 3 – BRULL 3
Partit memorable que entrarà als anals de la història d’aquest humil i alhora gran club de futbol. La lliçó apresa pels joves jugadors de l’OAR segur que la recordaran durant anys. Encara deuen estar pensant com és possible acabar empatant un partit que dominaven 3-0 al minut 32 de la segona part. El cert és que el Brull va plantar cara al líder, sobretot durant la segona part, i tot i el resultat advers mai va perdre l’esperança.
La primera part del partit va estar dominada pel joc que imposava l’equip local. El Brull no s’acostumava al terreny de joc irregular ni la pressió sotmesa pels ràpids jugadors vigatans. La monopolització de les ocasions locals eren a càrrec del jove talentós Khalid. Riera em prou feines podia veure a passar el davanter. Aquest jugador marcava a plaer després d’un remat de córner el primer gol del partit. El fet és que l’1-0 amb el qual es va arribar al descans va ésser un resultat curt per les ocasions clares desaprofitades per l’OAR Vic. Per la seva banda, el Brull no va pràcticament crear cap ocasió de perill.
A la segona part, el Brull va sortir a intentar sorprendre l’OAR. L’equip es va estirar, cosa que va comportar deixar més espais lliures que l’OAR va saber aprofitar. Així, quan semblava que el Brull aconseguiria el gol de l’empat, Mamadou aprofitava un despist per marcar el 2-0. Un gerro d’aigua freda que posava coll avall les opcions brullenques. Per si no fos poc, poc després Marc Castanyer desviava una pilota amb el cap amb la mala fortuna que acabava al fons de la porteria visitant. El partit estava sentenciat. Ara bé, l’orgull dels jugadors del Brull va fer acte de presència i la incorporació de Toti fent funcions d’Alexanco va portar de corcoll a la defensa de l’OAR. Un servei de falta la pentinava Baucells després de la mala sortida del porter local. Corria el minut 76 i tots érem conscients que encara quedava temps. Amb el 3-1 al marcador els jugadors de l’OAR van arreplegar les seves línies i, tot i que guanyaven amb comoditat, van situar la seva línia defensiva a l’àrea local. Així, una Déjà vu es produïa al minut 85, es servia la una falta llunyana i Baucells tornava a pentinar al fons de la xarxa de la porteria. Tot semblava indicar que el Brull acabaria perdent el partit tot i donar la cara en aquesta segona part. En l’última jugada del partit un córner servit per Marçal el rematava al fons de la porteria Sixte Ballotelli. L’èxtasi feia saltar els aficionats desplaçats al Torras i Bages.
El que el futbol et dóna a vegades, t’ho treu algunes altres. Sí, vam aconseguir un punt al camp de l’OAR al minut 93. Però també en vam deixar de guanyar dos contra el Centelles amb un gol al minut 94. Al igual que el dia del Prats aquest punt aconseguit, amb el pas de les jornades tindrà molt més valor. Pocs equips puntuaran a l’OAR. Competint fins al final el somni continua viu!!!!
Visca el Brull i visca Catalunya Lliure
Crònica – David Riera
C.E. EL BRULL 