Errors que es paguen molt car.
El Brull es presentava al camp del Prats, d’on l’any anterior havia tret un empat molt valuós contra qui al final seria el campió indiscutible de lliga. L’equip del Prats era un equip molt jove amb la mateixa filosofia de joc habitual dels del Lluçanès reforçats amb algun jugador del primer equip que en bona part van revolucionar el joc durant el transcurs de la segona part del matx.
L’equip del Brull sortia amb l’objectiu de controlar el joc sense concedir gaire terreny al rival. No obstant, al minut 4 tot el treball fet se n’anava a norris amb un regal per part de la defensa brullenca que feia pujar 1-0. Resultat que condicionava com és habitual l’equip del Brull anant a remolc durant la resta del partit havent de remuntar. A partir d’aquí el Brull es va anar posant dins del partit i guanyant terreny al Prats. Disposant de bones oportunitats sobretot gràcies a bones entrades per les bandes de Marc i Cano. Al minut 29 Borja establia l’empat a 1 al marcador. En els darrers minuts d’aquesta primera part el Brull hauria pogut capgirar el marcador amb una rematada al pal de Baucells i amb un fort xut al travesser des de fora l’àrea per part de Maranges. Per la seva banda el Prats va poder marcar algun gol en regals propis de la defensa del Brull, mai per mèrits propis.
A la segona part, el joc es va descontrolar totalment amb l’entrada dels reforços del primer equip del Prats. El Brull va perdre massa la posició des del mig del camp, cosa que propiciava masses ocasions de perill sobre la porteria defensada per Anton. Tot i així, el Brull anava suportant l’envestida, malauradament sense aconseguir cap ocasió clara de perill. Sigui com sigui, al minut 78 una magistral passada d’Òscar la recollia Riera que entrant des de segona línia es plantava amb una gran cursa a la frontal de l’àrea i empalmava un xut amb l’esquerra que anava per sobre de la porteria. El futbol és cruel i molt!!!! I just quan Riera reculava a la seva posició el Prats trenava un ràpid contraatac per establir el 2-1 en el marcador. Aquesta crueltat és el que té el futbol, amb un minut tot pot canviar. Tot i així, el Brull va lluitar fins al final per aconseguir l’empat i el va aconseguir quan faltaven 2 minuts gràcies altra vegada per Borja. El brull és un equip ambiciós i, més amb el cor que amb el cap, va anar a buscar el gol de la victòria tot i que ja tenia l’empat al seu abast. Segurament hauria estat prudent resguardar les marques vist l’estat físic de l’equip, però no ho va fer i ho va pagar molt car amb el tercer gol del Prats ja en el descompte.
Poca recompensa per tant esforç, però al Muntanyà els equips hauran de suar de valent a partir d’ara, perquè som el Brull i el Brull mai es rendeix. Constància i Orgull. Visca el Brull i visca Catalunya lliure!!!!
C.E. EL BRULL 