Coix per coix i punt perquè ens toca
El Brull visitava el camp municipal d’Olost per trencar la mala ratxa de les últimes jornades. Les grans dimensions del terreny de joc, la terra grisa digne de camps de fa 10 anys i les múltiples baixes que arrossegava l’equip varen provocar que el Brull aconseguís 1 punt molt valuós de la visita al Lluçanès.
Durant la primera part del partit el Brull va estar molt concentrat en defensa, lluitador al mig del camp i amb ganes de mossegar a les posicions davanteres. Així, l’Olost pràcticament no va disposar de cap ocasió clara de perill a excepció d’un bon remat de cap després del servei d’una falta lateral magistralment rebutjada per Anton. El Brull per la seva banda intentava aprofitar la lentitud dels laterals rivals per aprofitar la velocitat de Cano i de Ros per entrar en profunditat i cedint la rematada al centre a Fura i Marçal en segona línia. A la mitja hora del partit, una gran passada des del centre del camp a la banda provocava que Marc Ros se l’endugués amb claredat i superant per velocitat el seu marcador xutava creuat fent infructuosa l’estirada del porter local. A partir d’aquí, control i treball per arribar al descans amb el marcador a favor.
A la segona part semblava que com de costum algú hagués fet vudú al Brull. Al minut 3, Manel es lesionava i intentava continuar, ja que a la banqueta només quedava Gallifa que encara estava més lesionat que ell. Per tant, disposat de mig esquerra atacant va aguantar com va poder tota la segona part. El Brull sabia que hauria de treballar molt i molt per mantenir el resultat favorable. Malauradament, cada vegada endarreria més les seves línies i cedia més el joc a l’Olost. L’Olost aconseguia crear molt de perill en serveis de faltes penjades a l’interior de l’àrea desastrosament defensades pels jugadors brullencs. Al minut 68 de partit, una mala entesa entre un defensa i el seu porter l’estava a punt d’aprofitar Marc Ros per deixar sentenciat el partit, però malauradament li faltava un pam per arribar a la pilota. A la següent jugada, l’Olost trenava una bona jugada per banda i acabava amb una impecable rematada que suposava l’empat a 1. La mala sort semblava no tenir fi i la família Rebés de tants “mistos” que va cremar va acabar provocant el segon gol de l’Olost. Amb 4 minuts resultat capgirat. Aquesta vegada sí però que el Brull es va sobreposar amb un gol de falta que no la va tocar ningú i va acabar al fons de la xarxa. Empat a 2 i acabar patint fins al final del partit.
Gran treball realitzat per tots els jugadors del Brull amb coratge i decisió fins al final. Grandeeeee eh, això és Hollywood!!!!!!
Visca el Brull i visca Catalunya lliure!!!!
C.E. EL BRULL 