ANTON ETERN, GALLIFA RENOVACIÓ
La contundència del resultat més ampli de tota la temporada no reflecteix el presagi previ a l’inici del matx. El Brull tenia a 12 convocats per iniciar el partit (2 d’ells tocats) més 2 “reforços” per la segona meitat. Sigui com sigui, a 25 minuts pel començament només 9 jugadors i en Lalo eren a dins el vestidor. Per sort l’Slatan Cabanas arribava a temps i quan l’equip ja es disposava a fer la revisió de fitxes feia acte de presència en Fura. Quan l’equip ja enfilava la pujada d’honor Sixte, amb veu de camioner, creuava la porta. Escalfament només físic sense tocar pilota i 4 xuts a l’Anton i vinga a rodar la pilota.
La primera part començava de la millor manera possible. Al minut 3, Gallifa culminava una magistral jugada de córner servit per Maranges. Feia molta calor i l’Olost assetjava amb molts homes la porteria defensada per Anton amb incorporacions per les dues bandes defensades per Cesc i Cano, i també per xuts centrats des de la frontal de l’àrea. La parella de centrals inèdita formada per Òscar i Riera, i sobretot, per l’omnipresència d’Anton rebutjaven qualsevol opció de perill. El Brull va saber materialitzar les poques ocasions de què disposava. Així, Gallifa a la mitja hora de joc feia un xut lateral col·locat per sobre del porter. Després d’una bona internada per banda dreta d’Albert Esqué, Marc Cabanas hauria pogut fer pujar el 3-0 al marcador, però no encertava en la seva rematada, ni tampoc la posterior de Gallifa. L’Olost havia fet mèrits per marcar algun gol durant aquesta primera part. El Brull suplicava per poder descansar a la mitja part.
A la segona part 3 homes de refresc es van incorporar al terreny de joc i van substituir a homes cansats i tocats. Sixte va ésser el primer en entrar. Llavors Fox amb un córrer més alegre que els últims partits. Finalment, va fer entrada Marçal. El meu marcador em va dir: “es trobava bé el nº17?. Com dius? Com que porta la cinta de l’hospital a la munyeca….”La segona part va ser un monòleg en el qual l’Olost intentava tirar les seves línies endavant per poder reduir distàncies. L’equip ben posat intentava rebutjar qualsevol ocasió de perill. Ara bé, l’autèntic artífex que l’Olost no marqués cap gol va ser conseqüència de la gran actuació d’Anton. ANTON ETERN. Esperonat per la renovació vitalícia de Pinto, va treure amb el pit, cap, mans i peus tots els xuts a la distància i a “bocajarro”. D’aquesta manera el Brull podia continuar amb el marcador a favor. Fins i tot va ser capaç de rebutjar un magistral remat de Cesc de rosqueta amb el genoll a dins l’àrea petita. Quan semblava que l’Olost podia reduir distàncies, el lateral esquerre de l’Olost atropellava a Fox dins l’àrea. Penal i gol transformat per ell mateix. Pocs minuts més tard Marçal hauria pogut marcar el 4-0, després d’una bona passada de Sixte en profunditat, malauradament el porter sortia vencedor de l’1×1. La culminació de la tarda estel·lar de Gallifa arribava a pocs minuts pel final. Després d’un servei de més de 40m de Riera, Gallifa controlava la pilota, superava l’oposició del seu defensor i creuava un xut potent que sorprenia a tothom. El jugador ha fet mèrits suficients per la renovació automàtica.
La setmana que ve a continuar amb la ratxa contra els amics de Viladrau. Esperem almenys ser 11 jugadors a mitja hora abans de començar el partit.
Visca el Brull i visca Catalunya Lliure (9/11/2014)!!!
C.E. EL BRULL 