“DEL CASERÍO ME FIO”
El Brull es presentava a la seva segona casa, al camp municipal de Llerona, terreny de joc compartit pels nostres amics del Ramassà. En un terreny de joc arrítmic, segons en Sixte, amb unes dimensions més amples del compte el Llerona va saber desplegar el seu joc aprofitant molt bé les entrades per banda. El Brull va intentar controlar el rival amb una bona disposició defensiva i aprofitant alguna jugada aïllada i a pilota parada. Després de molts minuts aguantant el marcador a favor, una falta inexistent assenyalada per un gran arbitratge “casero, casero”, el Llerona aconseguia l’empat a 2.
De seguida es va veure que el Llerona era un equip que volia sortir a jugar la pilota sense llençar cap pilotada. Així, feia transicions lentes sense precipitar-se des de la defensa a una mitja molt talentosa i combinant puntualment amb els seus puntes. Les entrades infernals dels seus laterals convertien cada atac amb superioritat numèrica pel Llerona i obligava a retrocedir molt les línies del Brull. Així va arribar el primer gol del partit. Una ràpida centrada des de la banda dreta era refusada per Albert San Juan per error a l’interior de la pròpia porteria. Per fortuna Raich era capaç d’aprofitar-se d’una sortida en fals del porter per establir l’empat a 1 just en la següent jugada. A partir d’aquí molt control dels dos equips sense arriscar en cap jugada. Pel Brull entre mitjos i defenses rebutjaven qualsevol jugada d’atac. A la davantera Borja i Marçal fent el murri quasi donaven la volta al marcador. Fou en una jugada de Borja que culminava amb un centre mil·limetrat per tal que Manel Gravessen remetés de forma espectacular amb el cap a l’esquadra contrària. Faltaven 17 minuts per arribar al descans i amb constància i orgull el Brull hi arribava.
A la segona part, el Llerona va sortir en tromba. El jove equip va intentar jugada rera jugada crear perill. La fortalesa defensiva de l’equip va permetre mantenir l’empat. L’entrada de Fox i Gallifa van aportar profunditat a l’equip. Malauradament, les seves jugades no trobaven porteria. Tampoc en el joc a pilota parada va gaudir de bones oportunitats per decantar el marcador a favor. L’àrbitre s’inventava una falta a l’esquerra de la frontal al minut 66. El seu lateral esquerra clavava una rosqueta imparable que feia inútil l’estirada plàstica d’Anton. El Brull hauria pogut aconseguir la victòria en una altra rematada acrobàtica de Manel o en alguna bona internada de Fox que, escurat a banda, creuava massa la pilota.
Bon punt aconseguit en un camp que de ben segur serà complicat per molts equips i contra un conjunt jove molt tècnic amb una bona proposta de joc. La setmana que ve a continuar la fortalesa al fortí del Montanyà contra el sempre imprevisible Castellterçol.
Visca el Brull i visca Catalunya Lliure (9/11/2014)!!!
Edat i Pes equip inicial: 33.8 anys, 76.6 Kg
Edat i Pes equip final: 32.7 anys, 75.3 Kg
C.E. EL BRULL 