RETORNANT A LES BONES SENSACIONS
Després de dues derrotes severes contra els equips del Lluçanès tocava aixecar-se i guanyar al sempre complicat i jove equip de l’OAR Vic (al que alguns consideren el filial del Brull). El vestidor es trobava en quarantena pel retorn de Sixte i Anton tenia el cuquet a flor de pell i s’enfundava la torereta mentre Claret feia acte de presència. Tenim un Sixte en brut a la porteria. Com a novetat, i de moment, donant bon resultat crit de guerra camioner/taverner de Marcià. El camp de l’OAR presentava mitja entrada en un palco presidencial buit d’autoritats vigatanes.
Lalo i Oriol van plantejar un 4-1-4-1 per aconseguir més consistència defensiva en un camp de per si massa ample. En aquesta primera part l’equip va poder frenar bastant bé l’OAR però li va acabar mancant profunditat alhora d’arribar a la porteria local. Tot i així, el Brull va aconseguir disposar de les ocasions més clares a càrrec d’Òscar per duplicat en dues internades des de segona línia. A part en tot moment posava ordre en el que segurament és l’equip més jove que ha presentat el Brull en els últims 5 anys. Marcià també s’internava bé per banda però sense possibilitat de finalització. Per la seva banda, l’OAR semblava poder crear perill gràcies a pilotades llargues des de línia defensiva que per sort no acabaven de connectar amb els seus puntes. Amb l’empat a 0 s’arribava a la mitja part.
La tònica del joc a la segona part va canviar i el Brull va guanyar en profunditat. En els primers minuts de la represa el joc passava per una fase descontrolada amb alternances en ocasions. Claret salvava en una resposta providencial un ràpid contraatac finalitzat per David Perez. En la jugada posterior una magnífica passada d’Esqué a peus de Fox es convertia en un penal clar que ell mateix transformava. L’OAR intentava empatar però en tot moment la mitja, defensa i Mateo “Gattusso” impedien que prosperessin les seves jugades atacants. El Brull durant aquesta segona part podia haver sentenciat tranquil·lament. Marcià va disposar de dues o tres clares ocasions. Les característiques físiques de Marcià van de perles al Brull. Té 2 marxes: marxa standby o punt mort i la marxa “ardilla”. O el veus passejant pel camp o esprintant a tota hòstia. Baucells també podia haver marcat el segon a la sortida d’un córner. Al final 0 a 1 i cap a casa.
Vestidor content després d’una merescuda victòria. L’alegria va provocar situacions curioses per exemple que Roca es dutxés amb els calçotets posats i Cesc anés vestit sota les influències de l’oceà Índic a la plana de Vic. La setmana que ve partit molt important contra el gran equip del Sant Julià de Vilatorta. Bon resultat i a continuar treballant.
Visca el Brull i visca Catalunya Lliure!!!!
Edat i Pes equip inicial: 27.8 anys, 75.6 Kg
Edat i Pes equip final: 29.0 anys, 72.8 Kg
Al retrovisor: 8 equips
C.E. EL BRULL 