Aiguafreda 4 – El Brull 4 / Jornada 14 / 2015-16

LA TÀCTICA DE LA NOU I EL GALINDÓ

El Brull volia recuperar la confiança perduda després de la golejada infligida a Castellterçol. El partit contra l’Aiguafreda seria un test per comprovar l’efecte torró durant les festes nadalenques. En un camp de dimensions molt petites els jugadors brullencs amb la lliçó apresa de la temporada anterior sabien que poc es podria jugar al municipal d’Aiguafreda.

La tàctica plantejada per Oriol (Lalo xato a recuperar-te aviat) va ser ja tota una declaració d’intencions: 4-3-3. Així s’intentaria aconseguir molta presència atacant per aprofitar rebots i xuts des de fora l’àrea. No obstant, quan encara els suplents apoiaven el cul a la banqueta assignada, un fort xut llunyà de Jordi Puig s’estavellava al pal, el rebot quedava mort i un davanter murri l’introduïa dins la porteria. Collons, collons….5 minuts més tard un ràpid contraatac acabava amb una passada en clar fora de joc que l’àrbitre no veia i amb un xut creuat al fons de la porteria defensada per Claret. L’àrbitre tenia certa retirada a l’amic Josep Maria. Minut 9 2-0. “Tierra trágame”. El Brull tenia molts problemes per controlar el partit. Amb massa passivitat i poc joc no s’arribava a cap pilota i l’Aiguafreda aprofitava per pressionar amunt i robar pilotes. A la mitja hora de joc una falta fora l’àrea picada per Puig es convertia amb el 3-0. A partir d’aquí el Brull va treure l’amor propi que té. La defensa va començar a ser més contundent i la mitja robava pilotes. Una ràpida recuperació acabava amb una passada amb profunditat per Fox que superava amb classe la sortida del porter local.
Amb el 3-1 al marcador s’arribava a la mitja part, amb un bri d’esperança per la remuntada.

Només començar la segona part, Marcià que havia estat escalfant a consciència durant el descans s’inventava una magnífica croqueta davant del seu oponent que deixava plantat. La seva passada la recollia Maranges, que s’adormia en el remat. El rebot l’aprofitava Fox que des de darrera xutava a plaer fent inútil l’estirada del porter. Minut 2 i marcador retallat. El Brull anava per feina i per bon camí. A partir d’aquí la rauxa inicial va anar disminuint i el Brull no aconseguia crear més perill clar. Malauradament, al minut 62 altra vegada Puig aconseguia marcar després d’un servei de córner directe. Quedava temps i fins ara l’Aiguafreda havia demostrat que només és un equip gràcies al seu jugador franquícia Jordi Puig. El Brull en canvi, té molts jugadors que poden desequilibrar el matx en qualsevol moment. Així, pocs minuts més tard una rosqueta mil·limètrica servida per Raich la rematava amb el cap Esqué definint una paràbola perfecte per sobre del porter local. El mateix jugador gaudia de dues ocasions més per empatar el matx. La primera no es va acabar amb un incendi de miracle i l’altra es va estavellar a la nou del jugador. Per sort en un servei de córner posterior, Castanyer (ver para creer) rematava amb una plasticitat indubtable per sobre el porter i aconseguia l’empat. Sempre quedarà el dubte si volia passar la pilota al centre i si tenia oberts els ulls o no a l’hora de rematar. Que gran!!! L’empat es donava per bo després de com havia anat el partit, el Brull no va tenir cap més ocasió i l’Aiguafreda podia haver-se endut els 3 punts després d’un servei de córner rematat que feia lluir un providencial Claret.

Un punt molt treballat i molt suat després de 90 minuts. La setmana que ve (avui) més i millor.

Apunt Cuarto Milenio

A la finalització del matx Raich i Castanyer es preguntaven si Mateo i Cano són la mateixa persona. Algú els ha vist mai junts? Un es transforma en l’altre?

Anuncis
Anuncis
%d bloggers like this: