ODA A RAICH
Alguna cosa feia pensar que el partit seria distret. Raich arribava amb la comitiva barcelonina al municipal d’esports d’Hostalets. La seva cara reflectia una trinxamenta absoluta amb els ulls vermells i cridant amb veu ronca tipus Marcià i eufòricament a l’estil Gay de Liebana allò de “Hombreee, hombreee….”. El seu estat en una època no massa llunyana hagués estat la ressaca obligada després d’una nit de carnaval enfundat en un vestit d’Spiderman. No obstant, en Marçal i Fox ja sabien perquè es trobava en aquell estat. Marc i Cano vosaltres aviat també ho sabreu. Sigui com sigui, sense cap mena de dubte Raich es va convertir en Man of the match. Per altra banda, degut a l’absència de Claret, debutava el porter etern del Brull Anton Rebés. Com trobàvem a faltar la torereta i tu com ens trobaves a faltar a dins del camp. Crit de guerra a càrrec seu i a rodar la pilota.
No era ni el minut 1 quan Castanyer feia un Mathieu (veure enllaç https://www.youtube.com/watch?v=499-xOjEsAQ) i sense adonar-se de res Anton encaixava el primer gol del partit. A partir d’aquí el Brull es va sobreposar i no va passar sobresalts importants. En un partit molt travat el Brull intentava imposar-se en el joc però no aconseguia circular amb fluïdesa la pilota, ni tampoc arribar amb claredat a la porteria rival. El vent que bufava tampoc hi ajudava gents. Semblava que el Prats anés amb una marxa més que el Brull. Fins a la mitja hora de joc el Brull no va començar a pressionar a totes les seves línies i va aconseguir robar algunes pilotes perilloses. Un rebot després d’un sac de córner queia a peus de Raich que enviava al fons de la xarxa convertint en l’empat a 1. Pocs minuts més tard, altra vegada ell xutava amb convicció des de fora l’àrea just per tal que la pilota passés per sobre el porter visitant. El Brull aconseguia capgirar el marcador just abans de la mitja part. El Prats només creava alguna oportunitat a pilota parada amb córners tancats que molt ben col·locat Anton rebutjava lluny de l’àrea local.
A la segona part les consignes eren clares. Aconseguir marcar el tercer gol i deixar vist per sentència el partit. Al minut 64 Raich després d’una execució perfecte de servei de falta directe establia el 3-1 definitiu. El Prats va passar a jugar amb defensa de 3 i llançant pilotades llargues per aconseguir crear perill. El bon posicionament tàctic de l’equip va fer que Anton no se sentís gaire incordiat tot i que costava sortir jugant. Marcià demanava una bombona d’oxigen per poder respirar en el tram final del matx. Final, i 3 punts més que merescuts.
Demà partit decisiu contra l’Olost per aconseguir aquesta tercera plaça molt meritòria. Molts ànims Lalo, t’esperem per aixecar la copa del Bisbe a final de temporada segur!!!
Apunt Cuarto Milenio I: Cano i Mateo no són la mateixa persona
Apunt Cuarto Milenio II: És possible que les rentadores a l’àrea metropolitana només funcionin unes hores abans del matx del Brull?
C.E. EL BRULL 