El Brull 4 – Olost 0 / Jornada 9

AMBLYRHYNCHUS CRISTATUS

No no, el títol no està equivocat. Per qui no ho sàpiga un vídeo de la Iguana marina de les illes Galàpagos (Amblyrynchus cristatus) ha estat viral aquests dies (https://www.youtube.com/watch?v=Rv9hn4IGofM). Sí i què? La realitat és que el Brull és com la pobreta iguana indefensa, una bèstia petita (però bèstia), quieta, esperant el seu moment per fugir. El Brull ha estat de moment adormit: empats merescuts, empats immerescuts, derrotes doloroses i derrotes més que justificades. Hem hagut d’esperar fins a la jornada 9 per veure com guanyàvem el primer partit de la temporada. Molts motius en poden ser la causa: lesions greus d’homes importants, bodorrios, vacances, compromisos i absentisme futbolístic. Sigui com sigui, en pocs partits la convocatòria ha estat de 16 jugadors, cosa que ha mermat molt l’equip durant les segones parts interminables. Com diria l’Aman, el Brull ara només farà que pujar.

A la primera part del partit ja es va intuir que l’Olost no era el mateix equip que la temporada anterior. Conservava algun jugador amb talent sobretot a la davantera, però amb una gran debilitat defensiva. El Brull va estar durant aquesta primera part molt ordenat defensivament. La parella de centrals Marc (Himan) i Esqué, molt condicionat per la pressió de l’afició, va funcionar a la perfecció. L’única ocasió clara que va disposar l’Olost va ser una ràpida transició al minut 23 que feia lluir de valent amb una mà salvadora el centaure de Claret. Pocs minuts abans un xut escurat de Fox es va estavellar al travesser. Els minuts passaven i el brull no aconseguia marcar. Va ser a pilota parada que Marçal des de la banda esquerra va executar magistralment un servei de falta que el porter visitant es menjava encegat pel sol. En el transcurs d’aquesta segona part es va produir un fet insòlit: Aman tocava per primera vegada al llarg de la seva carrera futbolística la pilota amb el peu dret. A pocs minuts pel final de la primera part Fox podia haver sentenciat el matx però en aquest cas el porter desviava a corner el seu xut complicat.

A la segona part, la diferència de nivell es va fer ben palesa des del principi. Així un defensa visitant feia un Castanyer enviant la pilota al fons de la seva pròpia porteria després d’una bona jugada personal de Fox. Al minut 55 l’entrada de Riera, també anomenat Cafú, va revolucionar el matx. Pràcticament la primera pilota que tocava deixava assentat a dos rival (o més ben dit s’assentaven ells sols) per arribar fins a línia de fons i fer una centrada al punt de penal on Roger, després d’un ràpid moviment, culminava el 3-0. Hi van haver moltes altres oportunitats per ampliar l’avantatge sobretot a càrrec de Roger i de Pica, que celebrava el primer partit sense pujar-li els bessons, però no fou fins al minut 88 que una pilotada llarga li queia a Fox altra vegada per establir el 4-0 definitiu.

Molts ànims als lesionats. Esperem que la recuperació sigui ben ràpida. De ben segur que a partir d’ara els resultats acompanyaran a l’equip en aquest ascens que es preveu meteòric. Gràcies místers per confiar en nosaltres.

Visca el Brull i visca Catalunya Lliure!!!!

Edat i Pes de la banqueta: No ho poso per no plorar

Anuncis
Anuncis
%d bloggers like this: