El Brull 4 – Folgueroles 2 / Jornada 11

FOX IS FOX

Tercera jornada consecutiva sense conèixer la derrota aquesta vegada davant d’un rival de la zona baixa. Després de l’injust empat al camp de l’OAR Vic, el Brull es va avançar en el marcador i va acabar sentenciant el parit per mantenir els tres punts al municipal d’Hostalets de Balenyà.

La primera part del partit va estar marcada per un clar domini en la possessió per part del Brull. El Brull es va mantenir ferm en defensa i molt ben posicionat. Així Martí Creus avançava el Brull en un xut que sorprenia el porter en un camp molt moll per la forta pluja. Era el minut 23 però en els successius minuts el Brull no aconseguia rematar el partit. El Folgueroles per la seva banda creava perill en jugades aïllades. Amb el partit controlat però no resolt s’arribava a la mitja part.

A la segona part els dubtes es van fer evidents quant a 5 minuts de la represa el Folgueroles treia una falta llunyana que amb una facilitat insultant controlava el seu davanter franquícia i engaltava un xut potent imparable per Claret. Semblava que el Brull tornaria a patir per aconseguir la victòria. Per sort una ràpida transició de l’equip arribava a peus de Martí que creuava una passada mil·limètrica entre els dos centrals per arribar a peus de Fox que resolia amb solvència davant del porter visitant. La sentència definitiva arribava al minut 73 quan altra vegada Fox demostrava que encara és jove. En una jugada marca de la casa, també anomenada Juan Palomo (yo me lo guiso, yo me lo como) o el que jo anomenaria la jugada del Hàmster Reprimit. Heu tingut mai un Hàmster? Només mirar aquella bèstia girant i girant a la roda a tota velocitat com si es pogués alliberar-se d’ella, arribant cada vegada més amunt fins que la llei de la gravetat el fa caure i tocar de peus a terra. Si per un instant aquell impediment desaparegués el hàmster sortiria impulsat a tota merda. Així és la jugada d’en Fox. Agafa la pilota i amb la seva barba esquitxada de color blanc comença a córrer impulsat per una força sobrenatural “pixant-se” (amb tots els respectes) als defenses contraris fins a marcar. Graaandeeee com diria en Raich. La cirereta del pastís la posaria Pica amb un xut fort llunyà creuat. La jugada còmica del matx venia a càrrec de Maranges que encara tocat pels efectes de les antípodes es dignava a fer el pare Noël a la frontal de l’àrea visitant movent-se cap una banda i cap a l’altre sense gaire sentit. Ja en el temps pràcticament exhaurit el Folgueroles feia el segon en un xut llunyà que sorprenia a Claret que s’estava assecant la calcomania del braç.

Bona victòria que dóna ànims pel derbi contra el Seva. A recuperar més lesionats que de segur seran molt importants en els pròxims enfrontaments.

Visca el Brull i visca Catalunya Lliure!!!!

PD.: Similituds observades

1- Pica/Maranges: Grans semblances tècniques, de visió de joc i de rascar. Pica amb més picardia i respecte cap al rival. Maranges quan rasca ho sent tothom.

2- Martí/Borja: Dos homes amb gran tècnica, desequilibri i finalització. Una altra semblança evident és l’autoalliberament en funcions defensives.

3- Marc/Castanyer: La gran similitud rau en el fet que només ells anomenen a l’Esqué per Arbeca.

Anuncis
Anuncis
%d bloggers like this: