0 A 1 i CAP A CASA
Diumenge 19 de febrer 2017, 7:30 h del matí: Poses el peu a terra i intentes fer una passa….ni en Chiquito caminava tant lentament. Ranquejant arribes com pots a la tassa del vàter. T’assentes i observes com la teva cama esquerra presenta 2 rascades de consideració que supuren un suc llefiscós i una tercera al turmell que no saps ben bé d’on ha sortit. Comences a pensar… què collons va passar ahir? Simple i ras. Un partit que no passarà als anals de la història del futbol. Partit digne de quarta catalana que brilla per no brillar el futbol, però si l’estratègia, la disposició i l’astúcia tàctica. Com diria algun entès, el Brull el dissabte es va posar el mono de treball i va guanyar per la mínima a un bon equip amb els seus únics 13 jugadors disponibles. Són d’aquells partits en els quals t’adones que la retirada és tant propera, i tanmateix, tant llunyana i que moltes vegades els partits es guanyen com diria l’Anton, amb esforç, constància i orgull.
Conscients dels pocs efectius i dels bons resultats del rival, Lalo i Uri van planificar un onze amb un gran potencial defensiu. La porteria defensada per l’omnipresent Sant Claret. A l’eix defensiu tres centrals, dues torres joves com són Marc i Héctor i el tercer central en discòrdia, Riera, que posava el toc de veterania. Flanquejats per dos fondistes contrastats com són DiMateo i, el veteraníssim, Gerard Baucells. Al centre del camp dos pivots. El Rasca-Rasca de Freginals, Andreu Miralles, i la subtilesa de la passada de Marçal. Per les bandes, dos homes de capacitats evidents. Fox, desbordant una i altra vegada i Borja per albirar màgia en espais molt reduïts. En punta, Roger per anar de banda a banda amb total llibertat. A la banqueta esperava el seu torn Gallifa per entrar amb (con)TACTE a la defensa local i Krillin Roca per ocupar qualsevol posició que el matx requerís.
La primera part va començar amb un Brull dubitatiu amb el sistema de joc a utilitzar i el Riudeperes aprofitant els espais que es creaven entre línies. Amb el pas dels minuts el Brull va frenar l’envestida del Riudeperes. Tot i que els visitants es trobaven més còmodes no van disposar d’ocasions clares per avançar-se al marcador. Per la seva banda, als locals els van anular un gol per possible fora de joc dubtós i ja a les acaballes de la primera part una bona jugada de contraatac ràpid acabava amb la pilota al travesser. Gallifa entrava pel lesionat Roger.
A la segona part la tònica del matx no va variar gaire. La necessitat dels dos equips d’aconseguir els tres punts varen fer estirar les línies en ambdós equips. Els espais començaven a abundar i el cansament a fer acte de presència. El Riudeperes aprofitava internades per bandes per poder crear superioritat i desbordar als defensors. També intentava sorprendre amb xuts llunyans. El Brull intentava avançar-se sobretot aprofitant alguna jugada a pilota parada. Al minut 74, una gran passada de Marçal la prolongava Gallifa als peus de Fox que tot sol s’escapolia fins a l’àrea local i marcava l’únic gol del partit. Quedaven més de 15 minuts i el Brull jugava les seves cartes. Joc lent i que passessin els minuts. Mateo notava els Bessons. Andreu el turmell. Borja delectava el públic desplaçat al municipal de Calldetenes amb l’abraçada de l’ós, maraca de la casa. Patiment i patiment fins al final. Sort de Sant Claret que al darrer minut salvava de l’empat el Brull amb una gran intervenció (Anton treu el xec en blanc ja!!!)
Victòria molt i molt treballada per continuar el 2017 sense conèixer la derrota. La setmana que ve esperem recuperar efectius de l’extensa llista de lesionats i poder competir dignament contra la UE VIC.
Visca el Brull i visca Catalunya Lliure!!!!
C.E. EL BRULL 