CORATGE, CONSTÀNCIA I ORGULL

CORATGE, CONSTÀNCIA I ORGULL

“Riera vine al Brull!!!” Em deien en Fura i en Marçal cada final de temporada quan teníem entre 20-25 anys. “Allà hi trobaràs veterans, l’Anton, alguns d’Industrials que ja coneixes….” Vaig resistir a la temptació de fitxar per un clàssic del futbol osonenc i continuar a l’OAR encara uns quants anys més.

Amb els 30 anys complerts fitxava pel Brull. L’edat es podria dir que superava la data de consum preferent d’un estil de jugador com jo, defensa contundent que definia molt bé en Marçal: pilota amunt, hòstia a terra. El meu pes també creixia com l’edat.

Al Brull vaig trobar-me des del primer minut com a casa jugant al costat d’amics de tota la vida, d’ex-oaristes d’antigues batalles, de l’autobús de Barcelona, de juvenils i cracks de diferents procedències. Cal destacar l’aportació dels Maranges, Castanyer, Esqué, Cesc, Raich, Borja, Trilla, Òscar… que cada cap de setmana, any rere any, agafaven el cotxe fent com a mínim 1 hora de camí per nodrir les alineacions del Brull. Sense ells segurament faria anys que el Brull ja no hi seria. La tasca d’en Lalo ha estat insubstituïble: amb la seva saviesa futbolística tenia paciència per canviar 5-10 vegades la possible alineació final dels partits depenent de la gent que vingués. Finalment, l’ANTON, si en majúscules. L’Anton significa pel Brull els tres pilars que defineixen aquest club, coratge, constància i orgull elevats a l’enèsima potència. No hi ha CE El Brull sense Anton.

Al Brull també se’m van encomanar la tasca d’escriure les cròniques (de forma esporàdica) agafant el testimoni d’un gran històric com és en Munti. Que bé m’ho passava i ens ho passàvem a la banqueta prenent impressions i treure’n tinta de partits a vegades infumables. Quins farts de riure.

A nivell personal tinc d’agrair tot el que aquest club m’ha donat i de fet el futbol m’ ha regalat. Quanta gent coneixeu gràcies a aquest grandíssim esport d’equip? També gràcies al futbol coneixem multitud de poblacions (si més no el seu camp de futbol) que no sabríem ni situar al mapa.

Segur que algun jugador de 4rta catalana la pròxima temporada dirà “ja era hora que es retiressin els veteranos del Brull”. Segur que algú ens trobarà a faltar. Collons com m’agradava fotre a equips plens d’estrelles estrellades joves que es passaven tota l’estona dient-nos veteranos!!! Això que jugàvem tots plegats a la crême de la crême del futbol federat: 4rta catalana, 3era territorial, 3era regional o 3era subterrània.

Als que un dia vàreu fundar aquest club segur que és un moment trist, però heu d’estar satisfets i orgullosos de la feina feta. Algú de vosaltres a la temporada 1994-1995 s’hagués pensat que aquesta aventura duraria 24 temporades? Ni de conya. Potser vosaltres ho veureu com un punt i final….o potser no? Potser només és un punt i apart… potser algun fill vostre algun dia està fart de no tenir minuts amb el seu equip, fins als collons d’entrenar 3 dies per setmana, segur que vosaltres els hi proposareu formar un equip. Per descomptat que no es dirà El Brull, ni jugarà al Montanyà (potser l’amic Jonathan us deixa), però segur que el color de la samarreta serà d’un taronja intens.

Gràcies per tot.

Ara i sempre visca EL BRULL!!!