CORATGE, CONSTÀNCIA I ORGULL

CORATGE, CONSTÀNCIA I ORGULL

“Riera vine al Brull!!!” Em deien en Fura i en Marçal cada final de temporada quan teníem entre 20-25 anys. “Allà hi trobaràs veterans, l’Anton, alguns d’Industrials que ja coneixes….” Vaig resistir a la temptació de fitxar per un clàssic del futbol osonenc i continuar a l’OAR encara uns quants anys més.

Amb els 30 anys complerts fitxava pel Brull. L’edat es podria dir que superava la data de consum preferent d’un estil de jugador com jo, defensa contundent que definia molt bé en Marçal: pilota amunt, hòstia a terra. El meu pes també creixia com l’edat.

Al Brull vaig trobar-me des del primer minut com a casa jugant al costat d’amics de tota la vida, d’ex-oaristes d’antigues batalles, de l’autobús de Barcelona, de juvenils i cracks de diferents procedències. Cal destacar l’aportació dels Maranges, Castanyer, Esqué, Cesc, Raich, Borja, Trilla, Òscar… que cada cap de setmana, any rere any, agafaven el cotxe fent com a mínim 1 hora de camí per nodrir les alineacions del Brull. Sense ells segurament faria anys que el Brull ja no hi seria. La tasca d’en Lalo ha estat insubstituïble: amb la seva saviesa futbolística tenia paciència per canviar 5-10 vegades la possible alineació final dels partits depenent de la gent que vingués. Finalment, l’ANTON, si en majúscules. L’Anton significa pel Brull els tres pilars que defineixen aquest club, coratge, constància i orgull elevats a l’enèsima potència. No hi ha CE El Brull sense Anton.

Al Brull també se’m van encomanar la tasca d’escriure les cròniques (de forma esporàdica) agafant el testimoni d’un gran històric com és en Munti. Que bé m’ho passava i ens ho passàvem a la banqueta prenent impressions i treure’n tinta de partits a vegades infumables. Quins farts de riure.

A nivell personal tinc d’agrair tot el que aquest club m’ha donat i de fet el futbol m’ ha regalat. Quanta gent coneixeu gràcies a aquest grandíssim esport d’equip? També gràcies al futbol coneixem multitud de poblacions (si més no el seu camp de futbol) que no sabríem ni situar al mapa.

Segur que algun jugador de 4rta catalana la pròxima temporada dirà “ja era hora que es retiressin els veteranos del Brull”. Segur que algú ens trobarà a faltar. Collons com m’agradava fotre a equips plens d’estrelles estrellades joves que es passaven tota l’estona dient-nos veteranos!!! Això que jugàvem tots plegats a la crême de la crême del futbol federat: 4rta catalana, 3era territorial, 3era regional o 3era subterrània.

Als que un dia vàreu fundar aquest club segur que és un moment trist, però heu d’estar satisfets i orgullosos de la feina feta. Algú de vosaltres a la temporada 1994-1995 s’hagués pensat que aquesta aventura duraria 24 temporades? Ni de conya. Potser vosaltres ho veureu com un punt i final….o potser no? Potser només és un punt i apart… potser algun fill vostre algun dia està fart de no tenir minuts amb el seu equip, fins als collons d’entrenar 3 dies per setmana, segur que vosaltres els hi proposareu formar un equip. Per descomptat que no es dirà El Brull, ni jugarà al Montanyà (potser l’amic Jonathan us deixa), però segur que el color de la samarreta serà d’un taronja intens.

Gràcies per tot.

Ara i sempre visca EL BRULL!!!

BRULL 3 – CENTELLES 1 / Jornada 24

PARTIT DIGNE DE QUARTA CATALANA

ONZE INICIAL

1- CLARET: Palomitero. Esplèndida estirada que salvava l’equip de l’empat durant els darrers instants del matx.
2- CESC: Desllorigador. Golàs en el moment oportú per obrir la llauna.
4- CASTANYER: Ooooooohhhhhh. Això és el que es va sentir a la grada en dues ocasions. A la primera part amb un meva-teva marca de la casa amb Claret i a la segona quan podia aconseguir el desempat amb Sanju xutant molt per sobre el travesser dins l’àrea petita.
7- ROS: Incansable. Un pulmó dins del camp.
8- BORJA: Assistent. En sequera golejadora però no per fer assistències de gol als pitxitxis de l’equip.
11-FOX: Pitxitxi Vol.I. En Fox mai no falla. 0,7 gols per partit.
12- RAICH: Pressionat. Òbviament per la mirada furtiva de la seva filla.
14- MARANGES: Guia espiritual. Almenys algú posava una mica d’ordre a la primera part.
20- MARCIÀ: Hooligan. Desfondat a la primera part, a la segona es va passar fent de hooligan des de la banqueta. Una eminència de l’animació.
22- RIERA: Rosqueta Interruptus. En l’única ocasió que s’atrevia a travessar el mig del camp i arribar a la línia de fons, l’àrbitre li anul·lava per fora de joc discutible una bona ocasió.
25- SANJU: Seguros Sanjuan. Sort en té la defensa del Brull de la seva presència dins del camp.

SUPLENTS

10- RUBIO: En plena forma. Paraules textuals en declaracions a la premsa en la zona mixta.
13- MATEO: Turf. Ponla rica DiMateo, ponla rica.
16- ROGER: Pitxitxi Vol.II. Casi mai no falla. 0,6 gols per partit.
19- GALLIFA: Papichulo. Augmentant la família Brullenca.
23- ROCA: A mig gas. Sobrat amb 45 minuts de joc.

BRULL 3 – CENTELLES 1 / Jornada 24

El Brull 3 – Pradenc 1 / Jornada 18 / 2015-16

ODA A RAICH

Alguna cosa feia pensar que el partit seria distret. Raich arribava amb la comitiva barcelonina al municipal d’esports d’Hostalets. La seva cara reflectia una trinxamenta absoluta amb els ulls vermells i cridant amb veu ronca tipus Marcià i eufòricament a l’estil Gay de Liebana allò de “Hombreee, hombreee….”.

Aiguafreda 4 – El Brull 4 / Jornada 14 / 2015-16

LA TÀCTICA DE LA NOU I EL GALINDÓ

El Brull volia recuperar la confiança perduda després de la golejada infligida a Castellterçol. El partit contra l’Aiguafreda seria un test per comprovar l’efecte torró durant les festes nadalenques. En un camp de dimensions molt petites els jugadors brullencs amb la lliçó apresa de la temporada anterior sabien que poc es podria jugar al municipal d’Aiguafreda.

El Brull 0-Viladrau 1 / Jornada 12 / 2015-16

0 a 1 i CAP A CASA (Pensament del Viladrau)

Minut 79 primer xut amb perill del Brull. Minut 89 als jugadors i aficionats del Viladrau els hi va quedar l’anus tan tancat que no hi passava ni una ventositat després del doble pal de Fox i Pol.
Tercer temps de coordialitat al Castell.

Centelles 0 – El Brull 1 / Jornada 11 / 2015-16

0 a 1 i CAP A CASA

El Brull es presentava a Centelles en un dia raro. En primer lloc per l’horari del partit: diumenge tarda. En segona lloc, perquè Claret arribava primer al municipal de Centelles. Tercer, perquè els germans Baucells venien a fer operació Biquini: el gran a cremar el Bistec de mig quilo que s’acabava de menjar i el petit a perdre els 10g que havia guanyat en el mes d’inactivitat per paternitat. Quart, perquè en Raich, que ja és com si fos de la comarca d’Osona, encara no sap distingir boira baixa amb fum de cremar fulles. Cinquè, perquè l’efecte retardat de la neurona al respondre el crit de guerra de Riera feien presagiar un partit poc distret. Sisè, perquè Maranges s’enfunda la samarreta amb coll de capità sota el taronja brullenc. Setè, perquè a la revisió sembla que en Ricky (el nostre Ricky) jugui de porter amb el Centelles amb una tifa de vaca enganxada al cabell.

OAR Vic 0 – El Brull 1 / Jornada 7 / 2015-16

RETORNANT A LES BONES SENSACIONS

Després de dues derrotes severes contra els equips del Lluçanès tocava aixecar-se i guanyar al sempre complicat i jove equip de l’OAR Vic (al que alguns consideren el filial del Brull). El vestidor es trobava en quarantena pel retorn de Sixte i Anton tenia el cuquet a flor de pell i s’enfundava la torereta mentre Claret feia acte de presència. Tenim un Sixte en brut a la porteria. Com a novetat, i de moment, donant bon resultat crit de guerra camioner/taverner de Marcià. El camp de l’OAR presentava mitja entrada en un palco presidencial buit d’autoritats vigatanes.

El Brull 5 – Taradell 1 / Jornada 4 / 2015-16

VISIÓ PANORÀMICA DES DE LES ALÇADES

– Anton em sembla que ens observen?
– Com dius?
– Diga’m paranoic però em sembla que algú ens segueix i molts ens observen….suposo que són deliris meus…
– No, no, tranquil no són deliris teus. Tothom ens observa i espera que perdem cada setmana. “A veure els veteranos del Brull si perden ja!!”. El que hem de fer és continuar treballant humilment per mantenir-nos on som. Amb constància i orgull.

Riudeperes 1 – El Brull 2 / Jornada 3 / 2015-16

ASALTO A LA LIGA

El Brull viatjava a Calldetenes per jugar el primer partit contra un rival d’entitat a la categoria i amb clares aspiracions a l’ascens que havia golejat els rivals en les dues primeres jornades. Les premisses eren clares i concises: contundència, concentració i treball. L’equip esperonat per l’inintel·ligible crit tavernero de Claret saltava al terreny de joc. Sixte, per si calia, picava l’ullet a la col·legiada. Cesc arribava amb la bugada acabada de fer (la seva nòvia encara maleeix el Brull).