“DEL CASERÍO ME FIO”
El Brull es presentava a la seva segona casa, al camp municipal de Llerona, terreny de joc compartit pels nostres amics del Ramassà. En un terreny de joc arrítmic, segons en Sixte, amb unes dimensions més amples del compte el Llerona va saber desplegar el seu joc aprofitant molt bé les entrades per banda. El Brull va intentar controlar el rival amb una bona disposició defensiva i aprofitant alguna jugada aïllada i a pilota parada. Després de molts minuts aguantant el marcador a favor, una falta inexistent assenyalada per un gran arbitratge “casero, casero”, el Llerona aconseguia l’empat a 2. Continua llegint